jueves, 26 de agosto de 2010

Ítaca

Hola Juan,

T'envio una cançó que m'agrada molt, en Lluís Llach la va fer basada en un poema d'en Konstantinos Kaváfis que és diu Ítaca; sé que a tu també t'agrada. Sé també que quan tornis del viatge vindràs ple de ventures i ple coneixences.

Francesc

Ítaca, cançó de Lluís Llach sobre el Poema de Konstantinos Kavafis

I
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
Més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
Torneu a començar els nou passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
Més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III
Bon viatge per als guerrers
Que al seu poble són fidels,
Afavoreixi el Déu dels vents
El velam del seu vaixell,
I malgrat llur vell combat
Tinguin plaer dels cossos més amants.
Bon viatge per als guerrers
Si al seu poble són fidels,
El velam del seu vaixell
Afavoreixi el Déu dels vents,
I malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.


Traducción al castellano:

I
Cuando salgas para hacer el viaje hacia Ítaca
has de rogar que sea largo el camino,
lleno de aventuras, lleno de conocimiento.
Has de rogar que sea largo el camino,
que sean muchas las madrugadas
que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban
que vayas a ciudades a aprender de los que saben.
Ten siempre en el corazón la idea de Ítaca.
Has de llegar a ella, es tu destino
pero no fuerces nada la travesía.
Es preferible que dure muchos años
que seas viejo cuando fondees en la isla
rico de todo lo que habrás ganado haciendo el camino
sin esperar a que dé más riquezas
Ítaca te ha dado el bello viaje
sin ella no habrías salido.
Y si la encuentras pobre, no es que Ítaca
te haya engañado.
Sabio como muy bien te has hecho
sabrás lo que significan las Itacas.

II
Más lejos, tenéis que ir más lejos
de los árboles caídos que os aprisionan.
Y cuando los hayáis ganado
tened bien presente no deteneros.
Más lejos, tenéis que ir más lejos,
más lejos del presente que ahora os encadena.
Y cuando estaréis liberados
Volved a empezar nuevos pasos.
Más lejos, siempre mucho más lejos,
más lejos, del mañana que ya se acerca.
Y cuando creáis que habéis llegado,
sabed encontrar nuevas sendas.

III
Buen viaje para los guerreros
que a su pueblo son fieles
favorezca el Dios de los vientos
el velamen de su barco
y a pesar de su viejo combate
tengan placer de los cuerpos más amantes.
Llenad redes de queridos luceros
llenos de aventuras, llenos de conocimiento.
Buen viaje para los guerreros
si a su pueblo son fieles
y a pesar de su viejo combate
el amor llena su cuerpo generoso
encuentren los caminos de viejos anhelos
llenos de aventuras, llenos de conocimiento

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Deja aquí tu comtentario para que lo lea Juan cuando se despierte!